La processó del Puro

Cap al final de l'última de les tres guerres carlines que hi va haver a Espanya durant el segle XIX, un bàndol, el dels carlins -del pretenent Carles VII-, va intentar conquerir Cervera, ocupada per forces de l'altre, el del govern d'Alfons XII, dit liberal.

L'atac es va produir a la matinada del 16 de febrer de l'any 1875 i l'aferrissada lluita va durar quasi tot el dia. Els atacants no es van sortir amb la seva i els de dins, els regiments de guarnició Burgos iSòria, contraatacant van guanyar definitivament la batalla, amb un balanç de 48 morts i 260 ferits entre banda i banda -els noms dels carrers Burgos, Sòria, Combat i Victòria, encara recorden avui aquell fet-.

Quan es va acabar la guerra a tot el país, al mig del cementiri de Cervera es va alçar un monument, monolit, en memòria de tots els que havien perdut la vida, amb l'esperit d'oblidar vells odis i velles diferències. I cada any, el 16 de febrer, a les 3 de la tarda, una manifestació sortia de l'Ajuntament, anava al cementiri on uns nens dipositaven una corona de flors al peu del monument, tornava a la plaça Major i allí es dissolvia.

L'any 2007 un grup d'entitats de Cervera recuperà aquesta tradició.

_{Foto: Ramon Prats}